Hi ha una escena que tots hem viscut. Rebem un paquet, una targeta o un catàleg i, gairebé sense adonar-nos-en, passem els dits pel paper. És un gest instintiu, el tacte busca textures i el cervell comença a sentir alguna cosa. Quan rebem un missatge físic, parem més atenció. Notem que hi ha hagut una elecció, un esforç per imprimir-lo i fer-lo arribar. I aquest esforç desperta curiositat i emoció. No només veiem un missatge, sinó que el sentim i l’entenem.

Vivim envoltats de pantalles i fem scroll sense parar. Tot és fugaç, intangible i immediat. Però quan tenim una peça impresa entre les mans, la ment s’activa d’una manera diferent. Amb el so d’un full en girar-se, amb l’olor de la tinta, amb el disseny de la coberta… tots aquests detalls construeixen records.

La connexió emocional del suport físic

Quan agafem una peça impresa, el ritme baixa. Mirem amb més calma, amb més atenció. I aquesta pausa té molt de valor enmig del soroll digital, ens ajuda a concentrar-nos, a retenir, a sentir.

La neurociència ja ho ha demostrat, com Anne Mangen de la Universitat de Stavanger, a Noruega. Un dels efectes, sosté Mangen, és que el text digital fa que llegim “d’una manera més superficial, menys centrada”. Hi ha altres efectes, però aquest és de més abast. Mentre que la lectura “superficial” a través de la pantalla serveix per a fins ben determinats, quan es tracta de llegir textos complexos i d’interpretar, analitzar o fins i tot resumir, és necessària una lectura més lenta i profunda en suport físic.

O com Maryanne Wolf, de la Universitat de Califòrnia (UCLA). Autora de “Lector, torna a casa”, on cita Calvino, Rilke, Emily Dickinson i T. S. Eliot, entre altres escriptors, per donar suport a la seva afirmació que la lectura profunda fomenta l’empatia, la imaginació, el pensament crític i l’autoreflexió. El desenvolupament de la “capacitat d’anàlisi crítica i el judici independent”, argumenta convincentment, és vital per a la ciutadania en una democràcia, i li preocupa que la lectura digital estigui erosionant aquestes qualitats.

El tacte ens ajuda a entendre i retenir millor. És com si el cervell digués: “Això és real. Això té valor. Això és bo.” Abans de parlar o d’escriure, tocàvem. El tacte és la nostra memòria més antiga. Potser per això recordem millor una textura o una olor que una imatge a la pantalla.

Allò tangible també és sostenible

Actualment, a més, el sector paperer ha fet un gran pas endavant en innovació, sostenibilitat i eficiència. Avui, la majoria dels papers provenen de fonts renovables, i més del 75% es recicla. Les impremtes treballem amb processos cada cop més nets, buscant reduir al màxim l’impacte ambiental. En canvi, sovint oblidem que el món digital deixa una empremta ecològica important, ja que requereix molta energia, fa un ús intens dels recursos hídrics i depèn de minerals escassos que generen grans quantitats de residus.

Per això, moltes marques estan tornant al suport imprès. Allò que pots tocar, connecta. De fet, diversos centres acadèmics finlandesos i suecs aposten pel retorn del llibre en paper, posant fre a la digitalització total de les aules. El cervell, senzillament, llegeix millor sobre un suport físic creant una connexió real. Quan el cervell pot sentir, també pot creure. I allò que perdura no és el que veiem de passada, sinó el que deixa empremta a les mans.

Per a SPM360 la impressió és el punt de partida d’una experiència viva.